A Bagà passem per davant de l’antiga petrolífera (fabrica de ciment segons els mapes) i aparquem el cotxe en un replà de la pista de Paller. Ens enfilem per la carena seguint unes marques vermelles d’un camí inventat tot cercant l’antic camí que anava de Bagà a Paller. Trobem el camí antic en un collet i el seguim uns metres en direcció a Paller. El camí segueix paral•lel a la pista fins que s’acaben ajuntant . El deixem i desfem camí tornant en direcció a Bagà per poder aclarir el seu recorregut exacte.
Un cop resolta la primera incògnita, decidim fer un flanqueig per buscar el camí que anava de Bagà a Clarà. Anem en direcció al cementiri, però la troballa de diferents barraques molt ben conservades ens distreu de l’objectiu que volem aconseguir. Un camí transversal sembla ser el fil conductor del Solà d’en Fonoll, d’on surten els camins que van a les barraques i a les feixes de cultiu.
La casa de Clarà
Poc després trobem el camí antic de Bagà a Clarà en un collet que puja per una carena. El seguim amunt tot creuant el terme que separa Bagà de Brocà (avui Guardiola) fins a trobar la unió amb el camí que anava a Cerconeda. La casa de Clarà no presenta cap detall important excepte un arc que es dibuixa en un mur de la casa, que ens delata el seu passat medieval. Seguim un camí amb pintures grogues de traces irregulars, i de sobte ens trobem baixant per un camí de carena, que segueix l’antic termenat de Bagà. Tornem enrere fins que aconseguim localitzar l’antic camí que anava de Bagà a Clarà, en l’anomenat Bac del Petroli sobre el torrent de Mullapà i senyalitzat amb les pintures grogues que havíem deixat més amunt.
Ens situem a sobre de la casa de Clarà i agafem el camí que anava de Brocà a Paller. Tot caminant fem memòria dels topònims antics de la rodalia del terme de Bagà. El Pep ha localitzat el Cortal de’n Joan Mitjas, però sembla que se li resisteix l’anomenada Espluga de la Monja. Prop del coll del Cap del Joncar localitzem una antiga fita amb les inicials B/B, que feia de partió dels termes de Bagà i Brocà. Ens oblidem del termenat i baixem pel Serrat de les Pedregoses i el Bac de Paller fins a trobar la creu de Paller, que la tradició diu que fou refeta tres vegades. Dinem a Sant Pelegrí, una petita ermita que ja es trobava abandonada al segle XVIII segons comenta Mn. Serra i Vilaró en els seus llibres. Mentres ens preguntem com devia ser l’església de Sant Pelegrí, ens adonem que trobem a faltar la cervesa de l’Steve.
Després de dinar ens entretenim seguint la xarxa de camins de la solana de Paller. Alguns camins que els havien seguit el Pep i l’Steve fa molts anys, però en localitzem un de nou que s’enfila muntanya amunt. Està molt tapat i el deixem per un altre dia. Les antigues feixes es troben amagades sota un bosc molt espès i costa moure’s amb facilitat. Seguim els camins marcats amb pintures vermelles sense massa convicció i el nostre objectiu es arribar a un conjunt de barraques i a una bauma-refugi que era la base des d’on es cultivaven les feixes de tota la costa de Sant Pelegrí. Avui fa molta calor.
La cruz de Paller
Seguim un camí que es porta a la Font de la Tosca on hi descansa una tranquil•la salamandra. El camí segueix uns metres fins a desembocar en una pista, però tornem enrere quan ens adonem que ens hem deixat una barraca uns metres per sobre de la bauma-refugi. Baixem fent eses seguint un magnífic camí que ens porta novament a la font on hem vist la salamandra. No hem acabat de veure els camins d’accés a les barraques i ho haurem de deixar per una altre ocasió.
Seguim un camí de baixada que no té molta credibilitat, fins arribar a una petita resclosa i un canal que marxa de pla en direcció a Bagà. Poc després connectem amb el camí que probablement anava de Bagà a Paller passant per Sant Pelegrí. El seguim amunt per fer el track i tornem a desfer camí fins a la Font del Sofre on reposem abans de tornar al cotxe.
16,7 km. 300 mts de desnivell acumulat
No hay comentarios:
Publicar un comentario