De l’estació de Serchs a Massanès y Saldes per la Garganta y Fígols
6 h. Bellíssima excursió, molt recomanable. Pot fer-se en cavalleria.
20 m. Pont de Raventí (hoy Cercs). Se segueix l’antich camí ral de Berga.
35 m. Collet de Melques, 691 metres altitut.
40 m. Se deixa’l camí ral a la dreta, prenent-se un viarany que s’enfila revoltant per la vessant de la serra, per entre la pinosa.
1 h. El camí va planejant, dominant-se la vall del Llobregat. Al fons s’oviren La Consolació y el congost del riu, tancant l’espay superior d’aquest el Puigllançada y les altes serres de la vall del Llobregat.
1h. 5m. Se revolta un cap de serrant, entrant-se en la vall de la Garganta o del Sargantaner. Preciosa boscuria de pins y faigs. Terrer molt rost. Hermós engorjat. La vessant oposada de la vall es abrupta, encinglerada, de cayents soberques, encimats els cingles en grosses graonades. El riuet corre remorós al fons. La vall va extrenyent-se. El bosch que cobreix tots els aiguavessos es fornit, espés, imposant, sobressortint, entre l’arbreda, faigs magnifichs centenaris. A mida que’l camí va engorjant-se, els tons del paisatge se fan més enèrgichs, els muradals se presenten molt feréstechs, amenaçants; una formidable aresta s’avança bipartint l’encongida sotalada.
La roca que divide los dos valles
1h. 10m. Enforch de la vall. Dues amagades corrents s’ajunten en el clot. Cingles feréstechs, penyals aïrats, baumes pregones, corcades penyes, cayents de formes rares, roques despreses, s’alcen en orri a tots dos costats. Les corrents d’aigua salten encongides, apressarades, como esferehides, rebotent d’ací d’allá entre l’estimbat rocater, como esma-perdudes. Paisatges geganteschs y sorprenents s’ofereixen arreu. Les dues valls que s’ajunten provenen: la de l’esquerra, la més meridional, de l’indret de Fumanya; l’altre, la de Querot Negre, de Fígols. S’atravessa’l curs de l’aigua junt a l’enforch y’s puja pel costat esquer del torrent de Querot Negre. Se va muntant per sota les avançades penyes, semblant sempre impossible que’l camí puga endinzar-se y ascendir entre tant estimbat terrer. L’espectacle mostra tons enérgichs y imposants; el colorit de les penyes, llur contextura, lo encongit de la gorja, tot es aclaparador; el blau del cel tot just se deixa veure, formant un puríssim velarium en el cim d’aquells alts y ferms puntals. Se va sempre amunt. La gorja va enfondint-se, més el penyals enrondants se presenten a tot’hora enterchs, alts, amenaçants.
Entrada del Torrent de Fumanya
1h. 30m. Bauma del Gallaret, grandiosa, sobre’l camí. Aquest va enlairant-se entre una sublim soletat, y un aterrador quietisme; les petjades, el més lleu remor, ressona sinistrament: el viarany s’enfila recargolant-se com un serpent.
Bauma del Gallaret
1h. 40m. A l’altra part de l’esquerpa vall s’obre grandiosa, ab proporcions gegantesques y arquitectonich, la grandiosa bauma de la Garganta, presentant amples y colossals arcades, pilans enormes, misteriosa foscor en son fons. Altres baumes menys pregones, espadades, inexpugnables moltes d’elles, l’enronden com un vol de casetes a l’entorn de grandiosa catedral. Cal girar la vista endarrera: quin meravellós aspecte’l de la feréstega gorja! El camí puja most rápit, como si, cansat de tant d’esforç, vulgués sortir d’aytal encongiment.
Bauma de la Garganta
Per fi s’arriba dalt d’un replà ample de les cingleres, aon l’amagada vall comença.
1h. 50m. Font de la Perera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario